M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

A Reus estem en procés de renovar l’Ordenança de Civisme. L’equip de govern planteja elaborar-la a partir d’una comissió de representants dels partits polítics. Des de la coalició encapçalada per Esquerra Republicana em proposen a mi com a representant en aquesta comissió. Ja que creiem que cal donar veu a la ciutadania, a les entitats, a tothom, especialment tenint en compte que estem parlant d’aspectes que ens afecten a tots en el nostre dia a dia, en la convivència amb els veïns, en el passeig pel barri... plantegem un procés amb un seguit de reunions obertes per a copsar la opinió de diversos col·lectius i demanar l’ajuda d’entitats que treballen específicament en alguns temes o col·lectius directament afectats.
Des de l’equip de govern se’ns recrimina aquesta acció i es veta la meva presència a la comissió al·legant que la normativa obliga a ser regidor per formar-ne part. Cap problema, el Joan també està fent molt bona tasca.
Paral·lelament, l’Ajuntament anuncia un procés participatiu per a fer propostes sobre la nova ordenança. Ho celebrem. Llavors decidim no sobrecarregar de reunions a les entitats i escurçar el nostre procés, entenent que tot plegat cal decidir-ho entre tots: equip de govern, partits polítics, entitats, ciutadania i qualsevol persona que es senti directament afectada.
Ens agrada que algunes entitats hagin tingut debats interns sobre el tema i que ens hagin fet arribar les seves conclusions. D’altres ja ho havien fet abans i el seu posicionament és públic, com ara Carrutxa o BiciCamp.
En aquests espais de trobada amb col·lectius ciutadans han sorgit diverses vegades idees com que no es tracta de crear una normativa únicament per a resoldre conflictes,  sinó que cal fomentar un ambient de bon veïnatge. També es fa insistència en que cal evitar generalitzar o criminalitzar determinats col·lectius. Si hi ha problemes concrets -que n’hi ha!- cal buscar-hi solucions concretes, i no prohibicions generals.
Una altra de les idees força que creiem important remarcar és la corresponsabilitat de tots plegats. Una persona ens comentava: “Si ens tracten com a anònims i invisibles no ens sentim propietaris i per tant, no ens en fem responsables.”
Cal que transmetem un missatge en positiu, de treballar tots en una mateixa línia. No estem parlant d’una utopia, sinó simplement de conscienciació o, com a mínim, de no donar el missatge de: “Si no t’enxampen, no tens cap problema”, “si no et pillen, no pringues”.

I tot això com es plasma?
Com és notori, l’actual ordenança de civisme no ens agrada. De fet, algunes pàgines semblen una autèntica llista de pecats amb la corresponent penitència.
Coincidim en que volem una ordenança on no hi hagi allò que no cal. Actualment hi ha coses repetides o bé en altres ordenances o normatives més específiques i més ben desenvolupat i que per tant, no cal duplicar; o bé que ja estan regulades en lleis catalanes o estatals i que des de Reus no s’hi pot afegir res, com per exemple: no cal tornar a escriure que no es pot passejar amb armes pel carrer. És allò de plantejar-nos quina imatge de ciutat volem transmetre.
També volem un pla d’actuació en alguns àmbits, un plantejament general que analitzi tots els aspectes d’un tema per donar resposta a una necessitat (exemple: pla de la bicicleta).
Alhora, volem una ordenança que deixi clar que tots els diners que es recaptin per sancions d’aquest tema es destinin a millorar la convivència i el bon veïnatge.

I què es pot fer per millorar el bon veïnatge?
D’entrada, creiem que es poden fer petites infraestructures amb un cost econòmic mínim, que sens dubte ajudarien a alguns col·lectius. Em refereixo, per exemple, a posar més papereres, més enllà del centre, i a incorporar-hi cendrers per poder, després, fer una campanya perquè no es llenci les burilles al terra. O, un altre exemple, a posar xarxes protectores en algunes places perquè els xiquets hi puguin jugar tranquil·lament a pilota sense perill de trencar cap vidre o de fer mal a ningú. Són 2 dels molts exemples on amb petites intervencions es soluciona el problema i s’evita el mal rollo i les sancions.

Un altre tema que ha generat debat ha estat l’ús de l’espai públic.
Estem en una societat mediterrània, en una societat que viu i fa vida al carrer, que en gaudeix. Creiem que cal potenciar l’espai públic com un lloc d’expressió i llibertat, cal potenciar l’espai públic com el lloc de la festa popular, dels actes socials i cívics.
Per tot això, volem canviar l’actual sistema per demanar l’ocupació de l’espai. Proposem que les entitats tan sols calgui comunicar a l’ajuntament el què es farà, sense esperar un permís. I que si compleix tots els criteris com ara evitar les molèsties als veïns o als altres ciutadans, l’ajuntament no s’hi pugui negar.
Els carrers i places són propietat de tots els reusencs, i l’ajuntament tan sols ha de gestionar i vetllar pel seu bon ús.

En resum, nosaltres creiem que aquesta ordenança s’ha fet servir d’una forma poc constructiva. Creiem que per solucionar els problemes cal tractar-los des de la vessant pedagògica, amb diàleg, empatia i conscienciació, buscant acords i alternatives, evitant sempre que sigui possible la sanció, ja que sovint això referma algunes conductes en comptes d'eradicar-les.

Ah! La foto que acompanya el text l'he agafat del diari Ara en un article que explica la solució que han trobat a Girona per donar cabuda als músics de carrer. Un bon exemple!