M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Fa uns dies vaig rebre una carta oficial d'un organisme depenent d'un ministeri del govern espanyol, concretament de la seva delegació provincial a Tarragona. La carta, com totes les comunicacions que habitualment ens envia el Gobierno de España, estava escrita únicament en castellà. Convé saber que la legislació obliga a l'administració estatal a Catalunya a enviar-nos les cartes en català si nosaltres ens hi hem dirigit en aquesta llengua. 
Evidentment, davant d'aquest flagrant incompliment de la llei, els vaig enviar una instància recordant-los la llei i exigint-los que m'ho tornessin a enviar legalment, és a dir, en català (5 minuts de feina per redactar un paper, imprimir i firmar, i 5 minuts més per presentar-ho a qualsevol registre públic. Jo ho vaig fer a l'oficina d'Agricultura, al passeig Sunyer de Reus).
Avui he rebut un sobre, amb l'adreça a mà, amb una carta en català amb excuses del motiu del seu incompliment legal anterior, i la nova comunicació oficial, ara en la meva llengua.

Més enllà de l'anècdota, i del fet que estem en ple estiu i per tant, tinc temps per a fer aquestes gestions burocràtiques i fins i tot escriure un text per explicar-ho, és important que entre tots mantinguem viva la nostra llengua. Si som dels que ens agradaria rebre de forma natural les comunicacions en la nostra llengua, reclamem-ho! Si ningú ho reclama, quan reben una carta com la meva, es deuen fer un fart de riure i prou. O potser no, o probablement el treballador de torn que li toca enviar-ho, estigui d'acord amb mi, però és el que li manen. O fins i tot pot ser que ni tan sols s'ho hagi plantejat, que ho faci en castellà per costum, perquè sempre s'ha fet així. Si cada dia en rebessin unes quantes, potser obririen els ulls, o bé davant l'allau de feina d'anar reenviant cartes, finalment es plantejarien de fer-ho d'entrada en català, o com a mínim, no ho podrien obviar d'una forma tan descarada. Així de simple, així de fàcil.
Si no lluitem per la nostra llengua, ningú ho farà en nom nostre

Situacions com aquesta, cansat d'haver-me de queixar perquè es faci allò que és normal i natural (i legal!), em fan reafirmar, encara més, en la necessitat urgent de ser independents. Simplement, per tenir un estat que no vagi en contra de la llengua i la cultura catalanes. De fet, que no vagi en contra de cap llengua ni de cap cultura.