M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

La fera ferotge [lletra]. Amb aquesta cançó del genial Ovidi Montllor m'he despertat avui. L'han posat a la ràdio per commemorar el 20è aniversari de la seva mort.
Si no la coneixeu, escolteu-la. Amb un text simple, i un gran rerefons, crec que ens descriu perfectament la realitat social d'avui.

Ens parla d'una fera que s'ha escapat i que suposadament és molt ferotge. D'entrada, ens transmeten la por. Quan ja ens fa por a tothom, ens anuncien que l'han estomacat, que han exercit la violència i fins i tot aconsegueixen que ens n'alegrem (!!). El següent pas és un missatge clar pels anti-sistema: si no ets dels nostres i no actues com nosaltres, si no t'amagues i en canvi, et relaciones amb la fera, no et queixis si reps, si anem contra tu.

Descobrim que la fera, tan sols vol viure tranquil·la i demanar quelcom lògic a les autoritats. Segur que és una trampa, això no pot ser cert: no la deixem parlar, no l'escoltem! Ens peta als morros l'actuació de la societat envers molts col·lectius: no escoltem. No volem dialogar ni saber res dels qui ja hem etiquetat com a "diferents" o "perillosos", tot i no conèixer-los encara.

Tot plegat, s'acaba com toca: amb unes quantes hòsties i tot solucionat. No volem que res ni ningú ens trenqui el nostre stato-quo actual. No fos a cas que la fera ens fes perdre una estona de son!
Evidentment, després de l'actuació toca la publicitat: gràcies a la violència (no volíem, però no ens han deixat cap més remei), hem tornat la pau a casa nostra.
Llàstima que no cauen en el petit detall que una pau imposada mai és una pau real ni duradora, senzillament és un estat de victòria temporal i no una cohesió social lliure i permanent.

Una cançó que te uns quants anys, però que descriu perfectament l'actuació social envers la diferència, envers els nascuts en un altre indret, els que professen altres religions, els que tenen altres ideologies, els que vesteixen diferent, els que creuen en un ús diferent de l'espai públic, els que voldrien un estat diferent a l'actual, els que...