M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Des d'aquí vull felicitar a l'Artur. En tot aquest procés, si és que hi ha procés, ha fet una jugada mestra, només digna de grans estrategues. Cal reconèixer-li.

Partint d'una posició de teòrica desavantatge -totes les enquestes donaven la victòria a ERC- ha aconseguit posar-se al capdavant i capgirar la opinió pública del país. 
Ha aconseguit una cosa insòlita: que el principal partit de l'oposició i líder a les enquestes es vegi obligat a fer coalició amb CiU a partir de les condicions imposades pel Mas i, lo millor del cas, si no ho accepta tot a les palpentes, que sigui dilapidat per l'opinió pública i tractat com a gran traïdor al país.

Aquesta situació, pràcticament surrealista i increïble, és certa gràcies a la gran estratègia de l'Artur Mas. Felicitats!
Ara caldrà veure com ERC, amb en Junqueras al capdavant, se'n surt d'aquesta. De moment, està entre l'espasa i la paret, entre l'abraçada de l'ós d'en Mas o el descrèdit públic.

Està clar que, com tot, la llista única té aspectes positius i negatius, que cal valorar i analitzar tranquil·lament i que jo no faré aquí, ja ho ha fet molta gent abans! 
Que cadascú tregui les seves conclusions. Jo ja ho he fet i n'he tret les meves.

De tot plegat, hi ha 2 coses que em semblen molt lamentables:
a) Que en Mas hagi aconseguit colar-nos una gran mentida: si realment volia una llista única, primer es parla i es pacta i després es presenta, no pas al revés. I menys encara, explicant les condicions que ha de tenir abans d'informar a qui suposadament ha de pactar amb tu.

b) Aquest xantatge permanent a que CiU està sotmetent a tot el país. Ja són molts els consellers i dirigents del partit que estan repetint que si no s'aproven els pressupostos no es faran diverses mesures urgents a les que ja fa temps que s'han compromès i, pitjor encara, que si no s'aproven els pressupostos i no hi ha llista única, no hi haurà eleccions fins d'aquí 2 anys i tot continuarà com sempre.
ERC ha d'aprovar els pressupostos sense poder-hi aportar res? Sense haver-ne parlat abans de presentar-los?

Em preocupa que davant de tot aquest panorama, l'ANC continuï jugant al joc de Mas. Sembla que hi ha caigut de 4 potes. M'estranya molt i em sorprèn.

En resum: Mas i CiU són independentistes i volen assolir un país nou només si ERC s'integra a la seva llista i els garanteix que no els hi farà perdre la seva hegemonia. 
Curiosa forma de treballar pel país.