M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

La revolució de les mal anomenades xarxes socials ha estat doble: tant per la rapidesa i facilitat en la comunicació com per la bidireccionalitat que ens ha convertit a tots en emissors d'informació i no només en receptors. Dir això no és descobrir la sopa d'all, ho sé.
Aquests dos factors junts i combinats han produït també un altre efecte: les cadenes i els missatges que es reenvien fins a l'infinit. Des de la versió moderna de la tradicional cadena de la pesseta fins a multitud de missatges tipus: "si no envies això a xx contactes, el whatsapp se't tornarà de pagament i perdràs els contactes" o aquells de caire solidari: "per cada cop que es reenvii aquest correu, Carrefour donarà 1 euro per ajudar els nens amb càncer", tots plegats m'avorreixen i m'empitjoren el concepte que tenia de la persona que me'ls envia. Fins i tot algun cop he contestat al remitent pretenent fer veure la inconsistència lògica del que m'acabava d'enviar.

Però vaja, això no deixa de ser el divertimento. El realment preocupant és la credibilitat que actualment donem a tot allò que rebem per aquests mitjans. Seria la versió moderna de l'antic "És veritat perquè ho han dit a la tele". Com a mínim, si es diu a la TV porta la firma d'un grup de comunicació al darrere, tot i que no és pas sinònim de veritat. Però els missatges que corren per correu, facebook, whatsapp... no porten cap firma, i sovint se'ls hi dóna més credibilitat que molts mitjans seriosos o que a amics, coneguts i saludats.
Quanta gent posa el crit al cel per suposades notícies que els mitjans ens amaguen i que és important que nosaltres ajudem a difondre-ho per whatsapp.
Ni els mitjans tradicionals ens menteixen en tot, ni el que corre per la xarxa és tot veritat, ni viceversa tampoc. Cal ser crític, usar la lògica i el sentit comú, "investigar" una mica abans de difondre coses que no sabem. Tot plegat, un grup de whatsapp no deixa de ser el mateix que el bar del poble: a aquell que cada dia arriba amb una notícia escandalosa, poc creïble i gens demostrable ningú se l'escolta i l'acabem titllant del boig del poble.

En resum, saber usar les xarxes socials no significa conèixer quin és el botó d'enviar, sinó saber distingir el gra de la palla, saber a qui i quan pots creure't i d'on treure les bones fonts per cada àmbit de la teva vida.
Saber actuar en el món virtual també és educació.