M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

A Catalunya estem en un estat d'excepció. És a dir: l'estat del país és excepcional, extraordinari, fora de l'habitual. I per tant, com a tal, cal prendre mesures excepcionals, cal fer allò que en una situació normal no faríem

A mi no m'agrada la "banderitis". No m'agrada aquesta mania de penjar banderes per tot arreu. No vull entrar en aquesta lluita de veure qui la té més grossa (la bandera, eh), ni de sacralitzar i gairebé santificar un tros de drap. 
Evidentment, hi ha dates assenyalades en que cal reivindicar quelcom, i com a tal, cal treure la bandera al carrer, però fora d'aquestes no cal. No m'agrada passejar per ciutats com Madrid, per exemple, o algunes ciutats nord-americanes, on a tot arreu onegen banderes i si no t'hi sents identificat, fins i tot et pots sentir a desgrat.

Però, com he dit d'entrada, estem en un estat excepcional. En el moment que estem, cal que fem palès que la ciutadania de Catalunya, que els catalans volem la llibertat i la independència. Ara no és moment de mitges tintes, ara no és moment de fer les coses "políticament correctes". Ara és el moment de sortir al carrer, d'expressar-se, de penjar la bandera, de posar-se la samarreta groga, de fer-se veure. Quan hagi passat tot plegat, ja guardarem la bandera altre cop al calaix i tornarem als paisatges urbans tradicionals.

Igualment per les entitats, associacions i col·lectius variats. Ja fa temps que s'ha acabat el temps de no mullar-se. Ara no toca allò de "a la nostra associació hi ha gent de tot" o "estic d'acord amb la independència, però a l'entitat no toca mullar-se". Ara toca, ara toca mullar-se pel dret a decidir, com a mínim, per la democràcia més bàsica que es basa en les urnes i les votacions, com a mínim. 
Els presidents d'aquelles entitats i associacions que avui encara no s'han adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir haurien de plantejar-se amb quina cara pensen mirar als seus socis quan els hi expliquin que no pensen firmar un manifest que tan sols demana democràcia. 
Jo no em refiaria gaire d'una entitat que no demana democràcia. Potser és que internament no en tenen, de democràcia?

Estem en un procés en marxa, en un viatge que fem junts com a poble. La societat civil catalana, l'associacionisme, tant vital a casa nostra, estava l'11S a la V i l'any passat a la Via Catalana. 
No mullar-se diu moltes més coses que no pas fer-ho. Si es vol mantenir la neutralitat d'una entitat, toca mullar-se per la democràcia i el sentit comú. Ras i curt.
Evidentment, no ho confonguem amb partidisme. És perillós i temerari per una entitat vincular-se a un partit polític en concret, però no pas a una idea, i menys a la simple idea de democràcia.

O formem part del país o l'abandonem a la seva sort. Ara, si l'abandonem, no ens estranyem que després el país ens abandoni a nosaltres.

Quan hagi passat tot plegat, ja tornarem a la normalitat. Ara, hem de tenir clar quina és la situació actual del país.

Com a exemple, la campanya Hi tenim dret, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que agrupa totes les associacions juvenils del país, de tots els tipus i ideologies. S'han mullat pel dret a decidir i reclamen democràcia en aquest moment excepcional.