M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Ara que som Carnaval torna a sorgir l'etern debat sobre si cal celebrar-ho a l'escola o no. El dubte és el mateix de sempre: Nadal, Sant Jordi, Castanyada...
Al meu entendre, el sistema educatiu ha de servir per recuperar, donar a conèixer i mantenir les tradicions populars; però no totes ni a qualsevol preu. Cal analitzar quines tradicions els nostres infants i joves ja coneixen i celebren fora del centre educatiu. En aquest cas, no cal donar-hi més temps ni esforç, més enllà d'usar-les com a centre d'interès per a motivar en altres aprenentatges.
L'escola (i institut) s'ha de centrar en reforçar el coneixement de l'origen de les festes, dels perquès de tot plegat, per entendre perquè fem les coses, i recuperar aquelles tradicions que s'estan perdent o que estan patint un procés de substitució per d'altres no tradicionals aquí.

Tornant al Carnaval, tenim molts aspectes a recuperar i difondre. Tan sols hem recuperat pel gran públic les disfresses i la gresca. Queda tot el tema satíric i totes les tradicions que envolten aquesta festa, moltes de caire local [recull de tradicions i festes vinculades al carnaval]. I d'això la majoria d'escoles ni tant sols en saben l'existència. I és per aquí on s'hauria de treballar i no pas gastar i malgastar bosses de plàstic de colors d'un sol ús per disfressar-nos de gat o de plàtan (per dir alguna cosa).
I per no parlar del dijous gras, en alguns casos reduït a un dia en que es fa el pati més llarg i poca cosa més.
Un altre tema és la durada: el Carnestoltes arriba el Dijous Gras i comença a donar ordres sense sentit. Vol gresca i xerinola. No pot ser que en algunes escoles arribi gairebé una setmana abans, o fins i tot que es comencin les ordres del Carnestoltes abans que aquest arribi. I com marxa el Carnestoltes? Guardat a l'armari i llestos??? Pq no celebrem l'enterrament i aprofitem per treballar el procés de dol per la pèrdua d'un ésser estimat? Seria un tema molt interessant, amagat per peresa a afrontar-lo.

Un altre aspecte no resolt és l'excessiva importància donada a les tradicions anglo-saxones a l'escola. No pot ser que els alumnes surtin de l'escola coneixent i celebrant Sant Valentí i Halloween i no coneguin la llegenda de Sant Jordi o perquè per Tots Sants mengem castanyes i panellets i d'on ve la festa de la Castanyada. L'ensenyament de la llengua i cultura angleses no pot ser l'excusa per introduir la tradicions anglo-saxones a l'imaginari col·lectiu català.
Perquè ensenyem les tradicions dels EEUU i no pas les d'altres indrets o països del món on també es parla anglès o castellà? O fins i tot, ensenyem i celebrem Halloween i no pas la Mocadorà de Sant Dionís -dia dels enamorats del País Valencià-, les falles, les enramades, el jaleo menorquí... i un llarg etcètera.

Imatge: fragment del cartell del Carnaval de Banyoles 2014.