M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

En el procés que estem actualment com a país, com a tot arreu, es veuen i es senten insults. D'entrada he de dir que estic força content ja que se'n senten pocs. Sé que no se n'hauria de sentir cap.
De fet, en sento més dels qui es volen fer els ofesos magnificant un comentari o fins i tot inventant, ja que els interessa mostrar una crispació social inexistent, que no pas de gent que n'expressi i insulti en pròpia persona. Tot i així, repeteixo, no n'hi hauria d'haver cap, vingui d'on vingui, i amb el motiu que sigui.

Per això reprodueixo un article d'en Carles Capdevila publicat avui al diari ARA. Simplement genial!

 EM DECEP profundament l'insult. La desqualificació barroera, la negació de la conversa. La preocupació és fonamentada, perquè a les xarxes l'espiral en auge és la de l'anonimat i a veure qui la diu més grossa, i sent només una escuma, aconsegueix deprimir o apartar gent interessant, que té el bon costum d'apartar-se quan veu un bassal de fang. És injust dir que a Twitter només s'insulta, em sembla una eina excel·lent, però cada cop que hi apareixen els que desqualifiquen de forma cruel dominen l'estat d'ànim. Fins i tot gent educadíssima acaba traient la seva pitjor part, caient en mans de provocacions lamentables. El procés cap a la consulta també és un camp ideal per als que, lluny de voler argumentar, es diverteixen llançant tomàquets. En trobo en un sentit i en un altre. M'avorreix i no hi veig res més que inconvenients. Trobo protagonistes de la política o el periodisme que justifiquen el seu to més crispat i menys convincent al·legant "si sabessis com m'insulten cada dia". En trobo d'altres convençuts que la seva posició és la perfecta perquè reben insults d'una banda i de l'altra. I els que asseguren que aquest procés està generant enfrontaments basant-se en la violència verbal d'uns quants anònims amb poca feina. I no, que t'insultin o et desqualifiquin no vol dir que tinguis la raó, ni que no la tinguis, ni justifica res del que facis. Vol dir, només, que hi ha un nou joc semblant a matar marcianets que és escopir verbalment, mirar de fer perdre els nervis. Convé saber-ho, ignorar-los si és possible, denunciar-los si cal. I anar deixant clar que el to i el respecte són tan importants que ens ofenen igual els que insulten a qui pensa com nosaltres que els que insulten a qui pensa tot el contrari.