M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Avui, Dia Mundial de la Infància, em venen al cap moltes coses a dir, moltes coses a opinar sobre la realitat dels infants i joves avui, aquí i arreu del món. En molts països la situació dels infants és realment preocupant: desnutrició, mala salut, explotació laboral i sexual, etc. I aquest és un greu problema. Però també ho és la situació a casa nostra: per sort la majoria dels infants catalans tenen les necessitats bàsiques cobertes, no estan desnodrits, tenen bona salut, no estan explotats ni laboralment ni sexual. Però la situació és preocupant: sobreprotecció, gens de temps lliure de veritat, veure i ser partícips de coses que no els tocarien encara, etc.

Llegeixo l'edició especial del diari Ara d'avui, amb un disseny diferent il·lustrat per nens/es de primària. La portada resa "Farem un món millor!" M'agrada. I a l'interior també m'agrada un text de l'Antoni Bassas que diu:
"Fa tres o quatre dècades, si un alumne tenia la mala idea de posar els peus sobre el pupitre en presència del mestre, la frase que se sentia era: "Nen, oi que això no t'ho deixen fer a casa? Doncs aquí tampoc" (i, probablement, s'escapava algun calbot). Ara la frase és: "Perdona, però que a casa puguis fer el que vulguis no vol dir que a l'escola també ho puguis fer" (i és probable que el nen engegui el mestre)."
El final de l'article ja no m'agrada tant, crec que l'Antoni s'ha passat rememorant el tracte de vostè entre d'altres.
Recordo que fa uns anys vaig assistir a una xerrada del Carles Capdevila -actualment director de l'Ara-, de la que em va quedar gravada una frase impactant i que, més enllà de l'anècdota, el fons és totalment cert, per desgràcia:
"Avui molts infants van a comprar abans una ralla de coca 
que la barra de pa al forn de la cantonada."

Aquesta setmana a l'escola hem repartit una circular per informar d'una propera excursió. Moltes famílies l'han retornat amb la frase: "El nostre fill és massa petit per anar d'excursió". I jo em pregunto: quan serà gran per anar d'excursió? Potser qui és massa infantil és el pare/mare i no pas el nen/a.
Al cau ens trobem, cada cop més, molts pares i mares que s'esgarrifen per coses habituals que fem, i que hem fet sempre: que els nens/es cuinin usant un fogonet, que caminin amb la motxilla al coll o fins i tot que facin una descoberta pel poble en petits grups sense un adult. 

No els deixen fer res sols, fins que un bon dia es llevin, decideixin que ja són grans i que ho han de fer tot sols. Llavors es queixaran que no es saben espavilar i que no són autònoms. Com ho han de ser d'un dia per l'altre sense pràctica?!?!
Sobreprotegir un infant és fer-li mal, molt mal.

I acabo amb una frase de MEG:
"Cal que els infants i joves siguin conscients dels seus drets, 
per poder ser actors generadors de canvi i deixar el món millor de com l'han trobat."

Bon dia internacional de la infància!