M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Encara amb el bon regust de boca de l'espectacular èxit de la #ViaCatalana, l'11 de setembre, la nostra Diada Nacional, em preocupa especialment tot el que estic veient aquests dies, de cara als preparatius del que sembla que alguns volen que sigui la contra-diada, la contra-via.

No cal insistir més en el que va significar aquest 11 de setembre, la Via Catalana, un moviment cívic, popular, familiar, social i sobretot... en positiu! Que no anava en contra de ningú i que pretenia, i pretén, ser aglutinador, donar la veu i el vot a tothom per a què s'expressi lliurement, tant a les urnes com al carrer

Contrarestant amb això em desagraden actituds com les que estem veient aquests dies enfront els preparatius de la festa nacional d'Espanya. No m'agrada que certs col·lectius catalanistes hagin demanat prohibicions d'actes, siguin del color o de la ideologia que siguin, no m'agrada que el conseller del ram hagi dit que intentaran que alguns autocars provinents d'Espanya no arribin a Catalunya. 

No m'agraden actes "en contra", i menys en el punt del procés en el que estem, un punt molt delicat on tots hem de saber jugar bé les cartes. 
Només assolirem l'objectiu -un nou país just i cohesionat- si en el camí no perdem a ningú, si tothom, pensi el que pensi i es senti d'on es senti, es nota recolzat, es nota amb el dret d'expressar-se i es sent respectat i escoltat en expressar-se.

Per desgràcia, és força probable que hi hagi grups ultres, amb ganes de brega i destrossa, que sense atendre a raons vulguin desfogar-se. Davant aquests grups cal actuar sense fer-los-en pas ressò, ignorant-los, sense donar-los el que busquen. 
Evidentment, preferiria que el 12O fos un dia més a casa nostra, com qualsevol dia feiner de la resta de l'any, i que es celebrés igual que la resta de festes de totes les nacions del món que conviuen a Catalunya. Però com que jo no visc sol al país, he de respectar que els altres pensin i actuïn diferent.

Que volen manifestar-se? Endavant, hi tenen tot el dret, faltaria més! La prohibició i la il·legalització no és mai la solució a res. 
En aquesta línia em van agradar molt les declaracions de la Marta Rovira l'altre dia al Parlament, mentre la majoria de grups demanava prohibicions i actuacions policials, d'ambdós signes, ella va demanar dret a decidir i expressar-se per tothom. Genial!

Il.lustro aquest article amb la foto d'un got que vaig trobar l'altre dia per casa, de fa força temps, editat per la Creu Roja Joventut en temàtica de consum de drogues, que res te a veure amb el tema, o potser sí.