M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Ho confesso: estic preocupat. Estic preocupat per si un dia d'aquests es presenta un agent d'immigració a casa i em deporten, m'expulsen del país.
Avui el diari ARA ha publicat 3 de les preguntes que es fan a les persones que volen obtenir la nacionalitat espanyola, per a demostrar que estan integrats a l'estat. Me les he llegit i no en sé cap!!! No sé com es diu la senyora amb qui suposadament es fica al llit el sr. Rajoy; no recordo quin era l'animal amb què es distreien els aficionats al futbol durant no-sé-quina competició, i a qui li atribuïen la capacitat d'endevinar resultats, amb un alt grau de testosterona inclòs; i tampoc sé com es cuina un plat típic de Madrid.
Shht! Silenci, no ho digueu a ningú, mantingueu-me aquest secret. No podria suportar la vergonya i l'escarni públic si es sabés que tinc aquest baix nivell cultural.

Més enllà de l'anècdota, cal quedar-se amb els referents culturals que es pressuposen generals, o que tothom hauria de dominar: la premsa rosa, el futbol i "la roja" i les tradicions madrilenyes (culinàries, en aquest cas).
No voldria ser malpensat i per tant, suposaré que aquestes 3 preguntes són l'excepció d'un seguit de preguntes de caire cultural, històric o de civisme, que tots els que vivim a l'Europa Occidental dominem i compartim.

Tot i això, em pregunto quin sentit té fer un qüestionari a unes persones que volen venir a viure entre nosaltres. Que potser em faran un qüestionari a mi si me'n vaig a viure a Londres, Madrid, Japó, Managua o Casablanca?
Més enllà encara: quin sentit té avui en dia la nacionalitat? El concepte "nacionalitat" va lligat al d'estat-nació del segle XIX. Al segle XXI l'hauríem de substituir pel de "ciutadania", el fet de sentir-se vinculat al lloc on vius, on t'has establert, on tens les teves arrels o les hi estàs fent, que cadascú hauria de poder triar lliurement. El concepte "ciutadania" és l'únic que, i cito textualment el diccionari, "...que expressa el vincle existent entre aquesta [comunitat] i els seus membres."
En canvi, i continuant amb la consulta al diccionari, la nacionalitat fa referència a un submissió, a una condició  de vassallatge obligat: "Condició jurídica que s’atribueix als súbdits d’un estat."
Què preferiu, crear vincles en condicions de llibertat i igualitàries, o fer-vos súbdits d'altri?