M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Potser em fico on no em demanen, probablement, però aquesta tarda he llegit un article al diari Ara on citen unes declaracions del sr. Xavier Novell, bisbe de Solsona, sobre les relacions entre les parròquies i els centres d'esplai o agrupaments escoltes que hi estiguin vinculats i, ja ho veieu, no m'he pogut quedar callat davant d'això.

Una anada de l'olla més d'aquest senyor, i ja en porta unes quantes sobre el tema!
Per desgràcia, no és una obsessió personal, sinó que darrerament tot aquest tema s'està movent força. Sembla que diferents sectors ultraconservadors volen imposar-se encara més dins l'estructura eclesial espanyola. Per sort, al nostre país continuem fent bandera d'una altra forma de fer les coses i la resta de bisbes catalans no coincideixen ni amb el seu company de Solsona ni amb la CEE (Conferència Episcopal Espanyola).

Tradicionalment moltes parròquies han acollit, gràcies als seus importants locals parroquials, nombroses iniciatives i col·lectius de la societat que si bé no s'identificaven necessàriament com a catòlics, sí que responien a uns objectius per a la millora i transformació de la societat. En aquest aspecte, actuaven com a centres de referència al poble, com a punts de trobada, com a casals o centres cívics, sobretot en èpoques en que no n'hi havia. Actualment algunes encara continuen fent aquesta funció social, però la veritat és que molt més reduïda, degut tant a la por de la societat a acostar-se a l'església com la por d'alguns mossens d'obrir la seva parròquia a iniciatives socials no sorgides al sí de la comunitat parroquial, cada cop més minsa.

L'església té tot el dret a decidir què es fa i què no es fa dins els seus locals, faltaria més!, però també ha de ser conscient que aquesta és una de les últimes cartes que li queden per a obrir-se a la societat, per a fer-se propera a la gent d'avui, per a poder continuar realitzant una labor social més enllà de la beneficència.
Si el bisbe pretén imposar un "carnet de catòlic" per a trepitjar locals de l'església, corre el risc de quedar-se més sol que la una.

D'altra banda, aquest senyor està confonent l'educació en el lleure (l'associacionisme educatiu) amb el catequisme. Si bé es cert que moltes parròquies tradicionalment han acollit, i algunes encara ho continuen fent, grups d'esplai o agrupaments escoltes, aquests són col·lectius independents que eduquen des de la diversitat, cadascú des del seu punt de vista, però que mai i sota cap concepte es dediquen a fer catequisme.
I, el que més greu em sap, que demostra que desconeix totalment aquest món. Prioritza unes determinades creences abans que l'educació de qualitat, abans que un bon projecte educatiu on s'ensenyi als infants i joves a pensar per ells mateixos i a prendre decisions conscientment.
Si realment conegués el món dels caus i esplais estaria content i orgullós de poder-se ventar de tenir a les seves parròquies un associacionisme educatiu que, entre altres, ensenyi als infants i joves a ser ciutadans conscients i compromesos i a viure segons uns valors que coincideixen gairebé en la totalitat amb els que predica l'església catòlica.
D'altra banda, m'agradaria que expliqués com s'ho pensa fer si expulsa un determinat cau o esplai per a poder-ne crear un altre segons els seus principis restrictius, però bé, això és un altre tema.


Tot plegat, lligat amb la mania espanyola de no entendre ni permetre cap mena de fet diferencial català, de no permetre que les coses es puguin fer diferent, està portant-nos cap a un camí de reforçament de la identitat catalana i a desvincular-nos cada cop més d'Espanya, també dins l'església de base.
De moment, la principal associació escolta del país, i on s'hi inclouen els caus vinculats a parròquies, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), ja ha estat expulsada de la corresponent organització estatal, alhora que s'estan reforçant els lligams entre tot l'escoltisme del país.
Simultàniament, els bisbes catalans donen suport a MEG i animen als mossens a millorar la relació personal i directa, de respecte mutu, amb els caus i esplais.

I un avís pels navegants despistats: això no té res a veure amb la tradicional separació entre escoltisme catòlic o escoltisme laic (o el que correspongui a l'esplai). Avui en dia aquesta separació no deixa de ser històrica. Actualment les diferències existents dins l'escoltisme català no tenen res a veure amb criteris religiosos, sinó de funcionament i pedagògics.