M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

La setmana passada la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va presentar públicament una guia per a detectar la dislèxia que en teoria serà distribuïda a tots els mestres i professors del país. D'entrada, aplaudeixo la iniciativa i me n'alegro. Ara bé, si ens parem a analitzar-ho, hi ha coses que no entenc. Al departament d'ensenyament, i en contacte directe amb les escoles, hi ha uns serveis educatius dedicats a aquests aspectes, hi ha uns professionals dedicats a això, hi ha uns canals per a fer tota aquesta feina. La consellera se'ls salta a la brava i presenta una guia com la solució a tots els mals. De les seves paraules es pot deduir que els mestres fins ara no detectàvem res i que a partir d'ara tot anirà rodat. Vaja, permeteu-me que ho compari amb d'altres sectors: us imagineu el conseller d'interior presentant una guia per als bombers que expliqués com cal apagar un incendi? O una guia per als escombriaires sobre com agafar l'escombra?
De tot això en traspua una falta de confiança i de suport als professionals docents del país. Si realment vol solucionar, per exemple, la dislèxia, millori la situació dels Equips d'Assessorament i orientació Psicopedagògics (EAPs), cobreixi les vacants existents als CREDA (Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius), millori la formació, universitària i permanent, dels mestres d'Educació Especial, els que vetllen per aquests aspectes dins l'escola, etc... i deixi les solucions màgiques pel teletienda.

D'altra banda, remenant pel web del departament trobo diverses notes de premsa i declaracions sorprenents: La consellera Rigau demana als directors de centres lideratge pedagògic, capacitat d'empatia i diàleg (3/11), La consellera Irene Rigau demana a les escoles rurals que treballin per mantenir el nivell d'èxit educatiu dels centres (22/10), La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, afirma que l'avaluació ha de servir per a la millora de l'alumne i també del docent (14/10), Ofensiva del Departament d’Ensenyament a favor de l’èxit escolar (28/10)... Vaja, que els darrers 15 dies la consellera s'ha fet un fart de renyar i demanar a tothom que treballi, que penqui més, com si es pensés que fins ara els docents no fèiem res, com si els directors dels centres no tinguessin empatia ni dialoguessin, com si les escoles rurals no tinguessin el cul pelat per mantenir i millorar la qualitat, com si els docents no tinguéssim clar perquè serveixen les avaluacions...
En resum, li demanaria a la consellera que es deixi de proclames públiques i de paternalismes i que es posi a treballar per millorar la percepció social dels docents, per estabilitzar les plantilles en alguns centres, per cobrir les baixes ràpidament, per reduir les ràtios i sobretot per fer les coses ben fetes, amb anàlisi, fonaments i rigor.
Els titulars, dia sí i dia també, la majoria sense fonament i sense un pla de treball sòlid i factible al darrere és el pitjor que pot fer per millorar l'educació d'aquest país.