M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Diu la dita que “el nom no fa la cosa”. En aquest cas, però, en la formació del nou govern de la Generalitat, crec que sí que la fa. És a dir: en la nomenclatura dels departaments i altres organismes del govern es traspua l’enfoc de les polítiques i de l’acció de govern que es farà a partir d’ara.

En destaco, per exemple, el Departament d’Educació passa a dir-se tan sols Departament d’Ensenyament.
Segons el diccionari de l’IEC:

Ensenyament: Acció, art, d’ensenyar.
Ensenyar: Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.

Educació: Acció d’educar; l’efecte.
Educar: Ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel•lectuals. Transmetre (a algú) coneixements, actituds, valors o formes de cultura. Desenvolupar i perfeccionar (una capacitat o una qualitat).

Volem que el govern del nostre país es preocupi de transmetre coneixements però també d’ajudar a desenvolupar les facultats de la ciutadania, o en canvi, tan sols s’ha de preocupar de donar lliçons i explicacions?
Tot això que potser sembla molt teòric, es pot exemplificar a nivell pràctic: Ensenyament es refereix a la transmissió de coneixements, per tant, només es refereix als centres educatius: llars d’infants, escoles, instituts, centres d’adults...
En canvi, educació va molt més enllà de tot això. A nivell europeu, tothom coincideix a parlar d’educació, ja que a les escoles i instituts no només s’ensenya sinó també s’educa.
I, al nostre país hi ha una gran multitud d’entitats i col.lectius dedicats a l’educació i no pas a l’ensenyament: des de les AMPAs, fins als caus i esplais, passant per un llarg etcètera. La nova nomenclatura del departament deixa d’englobar tot això.
En resum: educar o només transmetre coneixements. El govern ens ho ha deixat clar.

Altres canvis de nom que destaco són, per exemple: el Departament d’Acció Social i Ciutadania, canvia per: Departament de Benestar Social i Família.
Passem de preocupar-nos per la societat, per la ciutadania en global, a tornar a temps anteriors on tan sols preocupava la família. Pel que fa al terme “benestar social” està massa lligat a la idea de caritat, d’ajuda al desvalgut. I aquest departament no ha de ser només això.
Alguns termes que han “caigut” dels noms dels departaments (és a dir: que aquestes polítiques deixen de ser importants i prioritàries pel nou govern: Participació, Mitjans de comunicació, Acció rural, Innovació, Medi Ambient, Habitatge...

I, com a detall curiós, s’ha creat el Departament d'Economia i Coneixement, ajuntant les competències d’Economia i Finances de la Generalitat amb les competències en Universitats.
Sembla el mateix invent que tant va criticar en Mas quan es va crear el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Però tot això és només la punta de l’iceberg. Ara caldrà estar molt atent als organismes de segon nivell: a veure com es defineixen les secretaries, direccions generals, etc.
De moment, segons sembla, en les polítiques de joventut, per exemple, es podria devaluar encara més l’organisme que les gestiona, passant de Secretaria a tan sols Direcció general.