M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Dimecres, 1D. Han passat 3 dies des del 28N: eleccions al Parlament de Catalunya.
És evident que ha sigut un cop dur per Esquerra. De motius per arribar aquí, molts i diversos: i fins i tot contraris. No hi ha hagut un sol motiu, encara que molta gent s’entesti a fer creure que tot ha estat degut a fer president en Montilla, jo tinc clar que no és l’únic motiu. Potser perquè em nego a creure que els catalans siguem tant racistes com per no acceptar una persona només per haver nascut en un indret diferent del nostre. I també perquè les dades així ho demostren. Alguns vots cap en Laporta, menys del que sembla, i alguns en blanc. La majoria: cap a CiU. Ara a esperar a veure com paralitzen al catalanisme i la societat en general, tot i que m’encantaria equivocar-me en aquesta predicció.

Un altre problema, i important, és no haver sabut explicar tota la feina feta al Govern, malgrat el PSC, malgrat tenir una persona al capdavant amb tant poc carisma com en Montilla. S’han fet moltes coses, de caire social, de caire nacional, coses que CiU ja ha dit que eren excessives des del punt de vista nacional (aquí es demostra el catalanisme de fireta que tenen).

També es parla de les disputes internes, esbombabes a bombo i plateret per tots els medis. En canvi, perquè no es parla dels corrents interns del PSC, molt més crítics que nosaltres? Perquè no es parla de les tensions i multitud de problemes entre Unió i Convergència? O dels corrents interns d’ambdós partits? O de les picabaralles entre ICV  i EUiA? O perquè ningú va criticar tant a C’s quan 2 dels 3 diputats van abandonar el partit? O ningú ja no recorda el congrés del PP català?
El que no entenc és perquè la gent castiga tant quan en un partit hi ha debat intern. No hi ha cosa que m’agradi menys que l’inmobilisme i la direcció poc democràtica i gairebé dictatorial d’alguns partits, tot i així, a la gent l’hi agrada més aquest sistema. No ho entenc.

A partir d’ara cal explicar millor el projecte d’Esquerra, polint alguns detalls i serrells, apropant-nos més a la gent i demostrant que som com som, que som gent valenta, i fent entrar aire fresc als casals i seus d’ERC.