M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Avui parlaré de festes nacionals: cada nació celebra la seva, i els motius de la festa són ben diversos i curiosos. Sense anar més lluny, els catalans som força originals: commemorem una derrota, la derrota nacional: la caiguda i la desaparició d'un estat català lliure i reconegut arreu. Bé, de fet celebrem l'inici de la lluita i de la recerca de les llibertats nacionals perdudes. El 9 de novembre de 1659 (tractat dels Pirineus) es perderen les comarques del nord del país, el 25 d'abril de 1707 (batalla d'Almansa) es perdé el País Valencià, l'11 de setembre de 1714 caigué Barcelona i el 18 del mateix mes caigué l'últim reducte del principat: Cardona. Finalment, l'11 de juliol de 1715 caigué la Ciutat de Mallorca, donant per acabada la conquesta castellana sobre la corona Catalano-aragonesa.
Tot i que poc coneguda, també es celebra com a Festa Nacional dels Països Catalans la diada de Sant Joan: una autèntica festa d'unitat de la nació, amb la flama del Canigó guardada tot l'any al castellet de Perpinyà  i
encesa altre cop al cim del Canigó amb feixos de llenya portats d'arreu del territori català.

Continuant al que anàvem, la majoria de nacions celebren la seva festa nacional el dia que commemoren la seva independència com a estat, per exemple, el Dia de la Independència dels EEUU, o la majoria de repúbliques llatinoamericanes. D'altres celebren el dia del seu patró: la Meritxell a Andorra o Sant Jordi a Anglaterra, per exemple.
A França, per exemple, celebren el canvi de règim i l'inici de la democràcia i la república a l'estat (presa de la Bastilla durant la Revolució Francesa).

Després de tot aquest seguit de motius, tots lloables i respectables, per celebrar la festa nacional, la màxima expressió de la identitat i del sentiment d'un poble, ens hem de fixar en Espanya. Ells no celebren ni la independència, ni el dia del seu patró ni l'arribada de la democràcia. Ells celebren un genocidi: celebren que van dominar, sota les armes i gràcies a matar i destruir un gran nombre de cultures i persones, tota l'Amèrica Llatina.
Avui, 12 d'octubre, festa nacional d'Espanya, es demostra que Espanya és diferent d'Europa (Spain is pain): Espanya no celebra la democràcia, ni la unitat, ni... Espanya celebra un genocidi, Espanya celebra que va destrossar i fer desaparèixer cultures mil·lenàries, que va imposar el castellà sobre multitud de llengües, Espanya celebra que va destrossar símbols nacionals de les diferents cultures pre-colombines, Espanya celebra que va matar a una quantitat innombrable de persones.
I, no tenint-ne prou amb això, ens obliga a nosaltres a celebrar-ho. Perquè no podem triar quina festa nacional volem celebrar? Perquè no podem triar si volem celebrar un genocidi o no? Perquè la celebració es basa en treure els tancs al carrer? Perquè no ho celebren d'una forma més pacífica? Perquè no ho celebren, per exemple, amb una macro-festa cívica enmig de la Castellana? No, prefereixen demostrar que els tenen més grans, traient l'exèrcit al carrer: potser per recordar-nos-ho.