M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

L'altre dia s'aprovava al Parlament de Catalunya la llei de l'Aranès, amb el vot en contra dels de sempre, està clar.
S'aprovava l'oficialitat de l'occità (o aranès) a Catalunya. A partir d'ara els ciutadans d'Aran podran dirigir-se a l'administració catalana en Aranès. Es blinda la immersió lingüística practicada des de fa 25 anys a l'Aran, la Generalitat es compromet a potenciar l'occità i a treballar per la seva difusió i coneixement, etc. A partir d'ara tota la paperassa, retolació, llengua vehicular en definitiva, a l'Aran serà l'occità,
És a dir: la Generalitat treballa pels seus administrats, en aquest cas els aranesos, ja que tenen el mateix dret que els catalans en que el seu govern (Generalitat) potenciï la seva llengua (aranès).
Ara fem un canvi de papers: en la posició del feble posem-hi el català, i en la del fort, l'estat espanyol. Us imagineu una llei similar de relació entre l'estat espanyol i la llengua catalana?
O és que els catalans no tenim el mateix dret que els murcians, per exemple, en que l'estat espanyol protegeixi i potencïi la nostra llengua? O és que la llengua dels murcians és digna de ser protegida per l'estat i la nostra no?
O l'estat espanyol ens protegeix la nostra llengua o haurem de buscar-nos un altre estat que ho faci.

Font del gràfic: Revista Esquerra Nacional, 182.