M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Avui, via facebook, m’ha arribat a les mans (o hauria de dir “a la pantalla”?) un article d’en López Tena titulat “Monarquia catalana”. L’autor analitza el dilema sobre si primer cal decidir com volem el nou estat català abans de posar-nos mans a la feina o, com diu ell, primer proclamem la independència i després ja decidirem com volem que sigui el nostre país, com volem viure.

Està clar que si avui mateix poguéssim proclamar la independència, ho hauríem de fer sense pensar-nos-hi, i després ja construiríem el nostre país, ja milloraríem tot allò que calgui millorar i canviaríem tot el que calgui canviar.
Però... i si ens hem d’esperar a demà per a proclamar-la? Què fem avui? Creuem les mans i esperem?

En altres termes, jo no vull la independència de Catalunya per a poder-ho celebrar i poder dir: “ja som independents!” i llestos.
Vull la independència de Catalunya per a poder viure millor; per a assolir un millor estat del benestar, amb oportunitats per a tothom; per a aconseguir un estat amb una democràcia de qualitat, a diferència del que tenim ara; perquè es respecti la nostra cultura i llengua pròpia; per a viure en un país modern, on es respecti la natura, on tothom pugui ser lliure, on... (afegiu-hi tot allò que vulgueu, per utòpic que pugui semblar).
I, tinc molt clar que per a assolir tot això no m’he d’esperar a la independència. És a dir: la independència no és un fi en si mateix, sinó una eina per a assolir un país millor. No vull ni puc esperar-me a ser independents per a treballar per tot això. Cal començar el camí, avançar cap a Ítaca.
Per anar millorant el tros de món on vivim no val l’excusa “demà m’hi poso”, cal posar-s’hi ara. Podem fer 2 coses alhora? (construïr un món millor i alhora treballar per la independència) O només som capaços de fer una sola cosa?

No em val la típica pregunta: “ets més d’esquerres o més catalanista?” Ambdues coses van lligades: són inseparables.
De què em serviria un estat català on no es respectessin els drets democràtics i socials, on hi hagués més pobresa que actualment, on no es potenciés la cultura pròpia, on hi hagués una fractura social entre uns i altres, etc... ?

Ara bé, està clar que hi pot haver gent, i és bo que n’hi hagi, que pensi diferent, que vulgui un estat català amb altres intencions, que vulgui una monarquia catalana, o bé un estat català pensat només per a la burgesia, o només per aquells que tinguin cognoms catalans o... Amb tota aquesta gent cal treballar-hi juntament per assolir la independència, des de posicions polítiques diferents, però compartint un objectiu comú, encara que en la resta no ens assemblem en res.
No té sentit fer debats estèrils sobre qui és més independentista: senzillament volem la independència per motius diferents. Treballem conjuntament per assolir-la, però mentrestant, que cadascú faci el que cregui en la resta de temes. Es pot defensar la independència des de la dreta, des de l’esquerra, des del republicanisme, des de la monarquia, des de l’extrema esquerra o fins i tot des del feixisme.