M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Fa uns dies aquesta imatge es va fer famosa i va recórrer el món sencer (la foto és del marcador del Parlament indicant el resultat de la votació de la ILP per prohibir les curses de Braus).
Tot i ser la imatge representativa de totes les votacions que s'esdevenen al Parlament, no és gens habitual veure-la als mitjans de comunicació, i menys encara, com molts vam fer l'altre dia, buscar la casella corresponent a un diputat en concret per saber el sentit del seu vot.

Sovint ens queixem tots plegats de la distància existent entre els polítics i la ciutadania, entre el que es fa i debat al Parlament i els interessos de la gent. En canvi, aquest dia tothom estava expectant per saber què passaria al Parlament. Més enllà del posicionament, a favor o en contra de la ILP, tots esperàvem saber què votaria aquell diputat que conec, o aquell que és del meu poble, o aquell que va venir un dia a fer-me propaganda perquè el votés.
És a dir, que en teoria tots els diputats tenen llibertat de vot, però a la pràctica tots els del mateix partit voten el mateix. De fet, és lògic que així sigui, ja que no s'entendria el contrari, i per això són del mateix partit. Ara, hi ha molts aspectes que es debaten al Parlament que no tenen perquè estar d'acord tots els diputats d'un mateix grup: aspectes de caire territorial, per exemple.

Alguns demanen llistes obertes per acostar política i ciutadania. És una bona opció, en principi, tot i que també té molts aspectes negatius i no és tant bo com pot semblar en un primer moment.
Una altra opció és la de crear moltes circumscripcions petites on es triï 1 o 2 diputats en cadascuna i on la majoria de ciutadans conegui el seu diputat. Això, que en principi pot semblar interessant porta al bipartidisme i a l'eliminació de la pluralitat. A Anglaterra funciona així i s'estan plantejant el canvi.

Sigui un sistema, un altre, un de diferent, una mica de cada o continuï tot igual, està clar que el fet de saber què voten els diputats que coneixem, no perquè és decisió del partit, sinó perquè és decisió pròpia i personal, és un fet que ajuda a acostar la política als ciutadans.
Per tant, per aquells aspectes que no són estrictament d'ideologia de partit, crec que hi hauria d'haver llibertat de vot, i que cada diputat votés el que cregués i donés les explicacions als seus votants.
Fins i tot ens emportaríem sorpreses i veuríem com, tot i la llibertat de vot, tots els diputats d'un mateix partit voten el mateix, perquè realment creuen en allò que defensen.