M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Font: Revista Esquerra Nacional, núm. 178.

Avui m'ha arribat a les mans aquesta gràfica molt il·lustrativa. És ben cert que molts joves passen de la forma tradicional de fer política, passen del sistema de partits. El que ja no és tant cert és que siguin tants com ens volen fer creure. Segons aquesta enquesta, més de la meitat (54,6%) dels joves catalans ens identifiquem amb algun partit polític, per tant, ja no són la majoria els que passen!
També cal fixar-se en quins són aquests partits, que cadascú jutgi per si sol!

Potser hi té alguna cosa a veure el fet que Esquerra sigui, de tots els partits tradicionals, el que en té menys de tradicional, el que potencia més la participació de la gent, la seva implicació i decisió, l'únic partit que en el seu Congrés o Assemblea hi té dret a veu i vot TOTHOM, i no només uns delegats o representants com passa en tots els altres partits. Potser hi té alguna cosa a veure el fet que Esquerra és l'únic partit que té una organització juvenil que funciona de forma totalment independent al partit, amb els seus organismes propis, amb els seus militants propis. Una cosa que sembla ben normal: una persona pot militar a Esquerra o a les JERC, o a ambdues si vol, en canvi, als altres partits no és pas així: les joventuts no deixen de ser una secció més del partit.