M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

El diccionari de l'Enciclopèdia Catalana defineix la paraula vaga com una aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d'obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. En canvi, la Viquipèdia parla d'una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a la obtenció d'un objectiu concret.
Cap de les dues definicions parla del dret a fer vaga, de qui i quan pot fer vaga. En canvi, si que parla dels motius, generalment millores de sou o condicions de treball. És per això que, suposo, sobta tant que el col·lectiu de mestres de l'escola pública es manifesti, perdi un dia de treball, una mitja de 100 euros i sigui llargament criticat per demanar quelcom pel país, per demanar que no s'empitjori l'educació pública. Suposo que deu ser per això que molts mitjans de comunicació i opinadors professionals s'entesten a parlar de la vaga dels mestres per a demanar diners i menys hores, com si no visquessin prou bé! diuen. Costa d'entendre que fem vaga i no demanem ni més euros ni menys hores de feina. D'aquesta desinformació, per part de periodistes professionals, jo en diria mentida i mala fe.

El que més em preocupa, però, és la limitació del dret a vaga que últimament sembla que s'entesten a voler implantar certs creadors d'opinió. L'altre dia, en motiu de la vaga dels treballadors de peatges de les autopistes, escoltava una entrevista a un delegat sindical d'Abertis. El presentador s'esforçava a repetir que els treballadors no tenien dret a fer vaga als dies de setmana santa, ja que molestaven i posaven en perill les vacances de molta gent! Tot i que el sindicalista afirmava que no pensaven tallar cap autopista ni molestar a cap viatger.

La comparació amb la vaga d'educació és evident: afirmacions com que els mestres no tenim dret a fer vaga perquè afecta el dret a treballar de la resta de la societat no són més que manipulacions tendencioses i demostradores d'una ideologia totalitarista que fa anys que semblava deixada enrere.
Les vagues, per essència, afecten i molesten a algú: és el quit de la questió: molestar per incomodar a l'empresa i forçar-la a negociar. Si no molestés no tindria sentit la vaga. Us imagineu una vaga on tothom treballés i tot funcionés amb normalitat? Oi que no seria massa creïble?
Perquè els cobradors de peatges han de cobrir serveis mínims?  Que potser es pot morir algú si no paga el peatge? Perquè els mestres hem de fer serveis mínims? Que potser les escoles estan obertes les 24 hores del dia? Que potser el Departament d'Educació considera les escoles com una "guarderia" d'infants i joves?
El Departament considera que per garantir una bona "vigilància" dels alumnes d'Infantil i Primària, cal permanentment un mestre per cada 25 alumnes, reduint a 10 o fins i tot a 8 alumnes en els casos de sortides de l'escola. En canvi, afirma que si un dia és vaga, tan sols cal un mestre per cada 100 alumnes. Què passa? Que els alumnes es porten millor els dies de vaga? O garantim la seguretat i atenció dels infants o tanquem l'escola! I si hi hagués hagut algun accident aquell dia? Seria culpa dels mestres obligats a fer serveis mínims?
Totes aquestes preguntes el Departament d'Educació no les respon. I la majoria de mitjans de comunicació s'entesten a presentar els mestres i professors com unes persones egoistes i que no pensen en els altres.
L'escola és un centre educatiu? O un lloc on guardem i entretenim criatures? Els pares i mares aparquen els nens a l'escola? O els porten a un lloc on siguin educats i se'ls hi transmeti uns coneixements necessaris per la vida?