M'ho varen explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 aC

Diumenge passat vaig poder assistir al que serà el meu darrer congrés de les JERC. En aquest cas era un congrés regional de les comarques del Camp per a renovar l'executiva territorial pels propers 2 anys. Jo vaig deixar el càrrec de secretari d'imatge i comunicació i alhora vaig deixar de ser membre de l'organització, per l'edat -les JERC, com a organització juvenil, es limiten a la franja de 14 a 28 anys-.
D'aquest congrés en vull destacar l'intercanvi d'opinions i de maneres de veure la militància a l'organització i per extensió, diferents maneres de fer política, que va tenir lloc entre els 2 candidats a portaveu. Analitzant les paraules, aspiracions i propostes d'ambdós, es notaren diferents formes de fer política: es parlà d'interacció social, de fer política des de la societat plural, de construir des de la base. També es parlà de fer política per a la societat, de construir una bona plataforma de difusió, de construir missatge per a convèncer i explicar al jovent els motius perquè les JERC volem (perdó, ara ja he de dir "volen") la independència i la justícia social.

La política, evidentment des del voluntariat, no pot fer-se amb un concepte "de dalt a baix", no es pot anar a convèncer a la gent sense pretendre aprendre de la gent, sense pretendre convèncer-se i enriquir-se mútuament. La política, i més des de les JERC, no té sentit si no recull les inquietuds de grups de joves, d'associacions de cultura popular, d'associacions de lleure educatiu, de les omnipresents associacions de joves de tots els pobles de casa nostra.
El polític és, per definició, una persona compromesa amb la societat, amb la cosa pública, amb la millora del país, i per tant, se suposa que aquesta feina la pot fer des de diferents vessants.

I, fent-ne la lectura al revés, tampoc s'entén que entitats i grups que treballen dia a dia per canviar les coses, per transformar la societat, es neguin a parlar de política, es neguin a participar de la vida política de la societat, quan ho estan fent cada dia. Cal diferenciar el que és política del que és partidisme.
Els partits polítics probablement hem de fer una mica menys de partidisme per a fer molta més política, només així superarem aquest salt entre la societat i els nostres representants.